Butlletí

 

Antoni Pérez i Simó

- Barcelona 1920

perezisimo

Antoni Pérez i Simó nasqué a Barcelona el 5 de desembre de 1920. El 1929 ingressà a l'Escolania de la Mercè, on inicià els estudis musicals amb el mestre Lluís Millet i Lluís Mª Millet.

El 1935 continuà els estudis a l'Escola Municipal de Música i cursà solfeig i teoria amb el mestre Frederic Alfonso, piano amb el mestre Tomàs Buxó, orgue amb el mestre Suñé Sintes, harmonia i composició amb els mestres Jaume Pahissa, Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois.

L'any 1940 és nomenat sots-director de l'Orfeó de Sants, on es formà per a la direcció coral, sota la mestratge del seu pare, mestre Antoni Pérez Moya. El 1941 és nomenat organista de la Basílica de la Mercè.

En reorganitzar-se l'Orfeó Gracienc, en 1945, per impossibilitat física del mestre Joan Balcells, en fóu nomenat director. El 6 de desembre féu el primer assaig i el dia 26 d'octubre de 1946 tingué lloc el primer concert sota la seva direcció en inaugurar-se el local reconstruït.

Des del 1959 al 1980, dirigí l'Orfeó de Santa Llúcia. Des del 1961 al 1984, dirigí l'Orfeó Santa Cecília i impartí classes d'educació musical a l'Escola de l'Organització de Cecs (ONCE). En aquestes dues entitats, s'ha especialitzat en l'ensenyament musical als no vidents per mitjà del sistema Braille.

Des del 1949 al 1980, fundà i dirigí la Coral Faura i des de 1964 va ser mestre de Capella de la Basílica de la Mercè de Barcelona.

Al capdavant de l'Orfeó Gracienc, ha realitzat col.laboracions amb músics de la talla Géorge Sebastian, Oscar Fried, Eduard Tolrà, Antoni Ros Marbà, Rafael Ferrer, Mendoza Lasalle, Edmon Colomer, Albert Blancafort i molts altres.

Entre les obres que ha treballat i presentat amb l'Orfeó es compten:

  • El Messies

    1950-1952

    "El Messies" de Haendel (primera audició a Barcelona).

  • 1952

    "Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Joan" de J.S.Bach (primera audició a l'Estat Espanyol).

  • 1954

    "Llegenda de Santa Elisabet" de Franz Liszt.

  • 1954-1995

    "Joana d'Arc" d'Arthur Honegger (al Gran Teatre del Liceu).

  • 1955

    Cors de l'òpera "Parsifal" de Wagner (al Gran Teatre del Liceu)

    Danses del Príncep ígor de Borodin

  • 1956

    "Vespres solemnes de Confessor" de Mozart.

  • 1958

    "Novena Sinfonia" de Beethoven.

  • 1959

    Danses del Príncep ígor de Borodin (al Teatre Grec).

    "La Creació" de J. Haydn

  • 1960s

    "La Creació" de J. Haydn.

    (1961) "Novena Sinfonia" de Beethoven.

    (1962) Danses del Príncep ígor de Borodin (al Teatre Grec).

    "Rèquiem Alemany" de Brahms

    (1965) "Vespres solemnes de Confessor" de Mozart.

  • 1970s

    (1975) "Goyescas" d'Enric Granados

    (1977) "Enigmes" de Ricard Lamote

    (1978) La "Simfonia dels Salms" d'Stravinsky

  • 1980s

    (1982) Danses del Príncep ígor de Borodin (al Gran Teatre del Liceu)

    (1984) "Novena Sinfonia" de Beethoven.

    (1985) Cantates 78, 118, 140 i 147 de J.S. Bach

    (1986) "Joan de l'Òs" de Ricard Lamote de Grignon

  • 1990s

    (1992) "Joan de l'Òs" de Ricard Lamote de Grignon

    (1994) "Glòria" de Vivaldi

    "Magnificat" de Domenico Cimarosa

    (1994-1995) "Valsos Amorosos" de J.Brahms

    (1994-1996) "Missa de les Catedrals núm.6" de Charles Gounod

    (1995) "Dido i Eneas" de Henry Purcell

Altres fites de l'Orfeó sota la direcció del mestre Pérez i Simó han estat la doble participació al Concurs Internacional Guido d'Arezzo (Italia) els anys 1969 i 1973, i al Concurs Internacional de Spittal an der Drau (Austria) 1971, el Concert del Mil·lenari de Catalunya, que es portà a vàries poblacions i finalment a la Basílica del Monestir de Montserrat, el 10 de juny de 1989, els concerts de celebració del 50, el 75 i el 90è aniversari de la fundació de l'Orfeó Gracienc, o els concerts de Cap d'Any a la Catedral de Barcelona, que celebra l'Orfeó Gracienc de manera ininterrumpuda des de 1972.

Tot i aquest treball amb aquestes grans obres, en fer balanç de la seva tasca, Antoni Pérez i Simó ha posat més l'èmfasi en l'esforç de propagació de la música coral i especialment del repertori popular català. A tall d'exemple durant els seus 50 anys de direcció de l'Orfeó Gracienc ha presentat obres d'uns 100 autors catalans de música coral. I la gran majoria dels quasi 30 discs enregistrats amb l'Orfeó cobreixen repertori popular, mentre altres d'ells han comptat amb la participació de Montserrat Caballé, Josep Carreras i altres solistes de talla internacional.

L'any 1979 fundà i dirigí fins 1997, l'Escola de Música de l'Orfeó Gracienc. En crear-se el cor d'Antics Cantaires de l'Orfeó Gracienc, per la celebració del 50è aniversari de la seva direcció de l'Orfeó Gracienc, va assumir-ne la direcció i en va assegurar la continuitat.

Com a compositor ha treballat sobretot els aspectes de la música coral i obres de caire religiós. De les seves diverses obres, en podem destacar especialment la Cantata de Nadal , la Cantata Catalana, Rut, Infants i ocells, i el Mar, estrenada en ocasió dels 50 anys de la seva direcció al capdavant de l'Orfeó. Darrerament ha escrit "La Muntanya", per encàrrec de l'actual director Poire Vallvé en ocasió del centenari de la creació de l'Orfeó Gracienc.

Entre els autors literaris a qui ha musicat més obres figuren Manuel Bertran i Oriola, Miquel Saperas, Josep Figa i Oliu, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Roser Torres i Maria Escrihuela.

L'any 2001 Antoni Pérez i Simó rebé a títol personal la Creu de Sant Jordi en honor a la seva tasca a favor de la cultura catalana.

El mestre Pérez i Simó ha seguit vinculat a l'Orfeó, dirigint el Cor d'Antics Cantaires, fins al moment de la seva mort, a Barcelona, el divendres 28 de gener de 2005.

El seu darrer concert va ser el 3 de desembre de 2004: l'estrena de la seva darrera obra, la Cantata Nadalenca, amb el Cor d'Antics Cantaires, solistes i conjunt instrumental, davant d'una parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova plena a vessar.

Actes d’homenatge que l’entitat ha programat: Cliqueu aqui